miércoles, junio 28, 2006

jueves, junio 22, 2006

Ja el tenim aquí!!

Ahir 21 de juny de 2006 l'Arnau Roig i Tobajas (ART) va decidir que tenia ganes de veure'ns a tots, sobretot als seus pares Oriol i Maria i es va decidir a sortir de la panxona. Es veu que a la panxa hi estava bé però li mola més el món exterior.

Així que va aparèixer davant la sorpresa de tots i els nervis propis d'aquestes situacions, un dia de juny ben calorós, coincidint amb l'aniversari de la seva àvia paterna Isabel.

COM ÉS?

És una monada, morenet, petitet, amb el nasset Tobajas,
rodonet molt bufó i diuen que la boqueta també és ben Tobajas. Vaja, que el nen promet!


Pesa 1,790kgs però traga com tots els Aubachs! És molt llarg i té peus i mans com el seu pare, vaja, que en 4 dies podrà dormir de peu.

Hem descobert també que no li agrada que el despertin quan dorm (també ben Tobajas). Ahir la infermera el va despertar i va fer una cara que ja ho va dir tot; "ei, no em toqueu la moral que estic dormint!". Ai xiquet, el que t'espera!

I LA MARE?

La Maria està bé, després de la cessària que ha aguantat com una campiona i de no haber dormit avui, es troba ben animada, feliç com un anís i es que ja ho pot estar doncs tenir una criatura i tan ben feta és tot un miracle!

De fet, si ens parem a pensar una mica, és ben curiós el
que pot despertar una criatura tan petita que de moment sols fa que dormir i
estirar-se de tant en tant. Estem tots ben contents.

I EL PARE?

Encara no s'ho acaba de creure, es mira al seu fill i va
fent aquella cara tant típica d'ell dient "qué fort!".

Diguem també que es va "salvar" d'entrar a quiròfan doncs
va ser un part per cessària... tot i això ho va viure com si fos allí,
doncs la il.lusió, els nervis i la situació en sí el van fer patir i emocionar
de valent.

I ELS ABUELOS/AVIS?

Els menorquins arriben avui dia 22 de juny, han agafat el
primer vol i ja estan apunt de veure al seu net. Estem convençuts que hauran
convençut als pilots perquè vagin més ràpid.
Segur que avui serà molt emocionant
per a ells.

L'àvia paterna va decidir passar el seu aniversari amb el
pare de la criatura i va tenir sort doncs va poder estar allí el dia del
naixement del seu primer net. L'avi Francesc ha arribat aquest matí, suposo que
no li ha fet falta agafar el cotxe, haurà vingut volant!

I ELS TIETS?

Doncs els tiets contents com unes castanyoles, vaja, que
no s'ho acaben de creure. La tieta Judit va agafar un tren
direcció Tarragona just saber la notícia. Va ser molt emocionant, i mira
que sols va poder veure al pare de la criatura, a l'àvia i a les 11:30hrs a
la mare de l'ART. A l'Arnau el va veure entre els vidres i perquè es va colar!

El tiet Xavi li ha enganxat la notícia estant a Madrid,
així que ha adelantat el vol per tornar aviat i veure a la criatura. De fet,
encara no és conscient de l'esdeveniment, és d'aquells de "si no lo veo, no lo
creo!!".

Dels tiets menorquins de moment no en sabem res però imaginem que estaran també molt contents i el Sisco tindrà un cosinet per jugar.

Dels tiets valencians en podem dir que els de Reus van estar donant suport logístic: el Joan va fer de xofer i es va esperar a que pugéssin a la Maria a l'habitació. La Teresa, la Gemma i el Roger estaven emocionats per l'arribada d'aquest nou membre i li van anar a comprar un regalet cadascú. Es veu que ja li tenen un lloc reservat a l'ascensor!

De la resta de la família en sabem que estan tots ben contents i amb ganes de veure'l.

Bé, seguirem informant i publicarem alguna foto tan bon punt ens sigui possible.

Arnau Roig Tobajas, en nom de tots et donem la benvinguda a aquest món i desitgem que disfrutis molt perquè val la pena!

El dia 27 de juny, dimarts, la Maria ja va sortir de l'hospital, tot esperant que l'Arnau es recuperés de pes de seguida. La veritat es que ha estat molt ràpid, perquè dos dies després, el dia 29, va donar d'alta el petitet i ja estem a casa, a Vendrell.

En pocs dies li ha canviat fins i tot la cara i es porta força bé, els pares fem el que podem i dormim a trossos, però bueno, se'ns cau la baba als dos i encara ens sembla com un somni. Hem tingut molta sort i quan vulgueu ens podeu venir a veure.